www.aurorakrea.wordpress.com

Hola,
He decidit canviar la imatge i el proveïdor del Blog. A partir d'ara em trobareu a www.aurorakrea.wordpress.com. Ens veiem!

Hallo,
Jetzt bin ich im www.aurorakrea.wordpress.com. Besuch mich!

Schlechter Träger, gute Halskette

HERAUSFORDERUNG 22: Ich hatte einen personalisierten Helm-Rücksack gemacht, und hatte die Idee eine schöne Leine als Träger zu benutzen. Ich habe top-Baumwohl- Leine gekauft und sie im Schwarz gefärbt. Ideen, Ideen....es geht nicht wenn das Loch für die Träger zu Klein ist!!! So eine gute Leine und so schwärze Hande (ich habe wieder die Handschuhe vergessen...) können nicht umsont sein-->Was kann ich denn mit der Leine machen?

Eine Halskette. Einfacher geht es nicht :-)

Und (ich bin ein bisschen überraucht davon, ehrlicht gesagt) ich liebe das Ergebnis. In einer Woche  habe ich es schon zwei Mal benutzt, sie ist ja offiziell meine neue Liebligshalskette.

Wenn jemand so eine Halskette will, ich habe viele Leine, und sie kann in alle Farben gefärbt werden :-P

Patatatatata

REPTE 21: Usar una eina nova: la gúbia. 

A l'Abacus vaig trobar aquestes eines de dalt, que crec que en realitat serveixen per a donar forma a la fusta, però jo de fet tenia la patata al cap. Potser vosaltres ja sabíeu com es diu, per a mi l'etiqueta va ser la primera notícia: G-Ú-B-I-A.

La idea per a estrenar-la ha estat una samarreta simple per a bebè. Avui mateix que tinc temps m'he posat mans a l'obra: amb una tela taronja supergustosa que tenia guardada, perquè no decorar-la amb una H posada de manera més o menys caòtica? No estic convençuda de com quedarà, però tampoc m'importa gaire perquè al final és una excusa per a usar el trasto....

Llavors per a fer una H diferent he fet servir la gúbia. I he de dir que va molt bé! (sobretot en comparació, que abans feia servir un ganivet esmolat qualsevol que trobés a la cuina). És fàcil d'usar, em sento superprofessional i el segell d'H no ha quedat malament. Això sí, recordeu-me que no ho guardi la gúbia de qualsevol manera, que ara he mirat i les punxes ja estan una mica rovellades :-S

Gemeinsame Einkaufsliste

HERAUSFORDERUNG 20: Ich denke oft im Supermarkt: “Was brauchen wir eigentlich? Er hatte doch etwas gesagt…” Und es ärgert mich, dass es mir nicht einfällt. Ich benötigte also etwas, das meinem Gedächtnis auf die Sprünge helfen sollte. Vielleicht brauchten wir ja irgendwo in der Wohnung eine gemeinsame Einkaufsliste.

Ich habe also eine gute App gesucht, die wir beide als gemeinsame Shoppinglist benutzen könnten, habe aber keine gefunden. Also zurück zu einer Lösung 1.0:

Letztes Wochenende im Abacus, einem meiner Lieblingsgeschäfte, hatte ich endlich DIE Idee: Ich habe mir aus einem kleinen Holztablett und etwas GoWrite-Papier einfach ein Mini-Whiteboard gebastelt und an die Küchenwand gehängt. Super-einfach und –billig. Anstelle es an die Wand zu nageln, habe ich es mit "No more Nails" von Henkel " angeklebt.

Und davon mache ich jedesmal, bevor ich in den Supermarkt gehe, ein Foto! ;-)

.

En un minipis, com del porc, s'aprofita tot

REPTE 19: Ens estan envaint el menjador les joguines i ja no tenim més calaixos. 

Entre les joguines de la nena i els meus trastos per a les manualitats darrerament estem usant molt d'espai, vital en un minipis. A més he de confessar que a moltes coses els hi veig el potencial de convertir-se en alguna altra cosa i les guardo per a usar-les un altre dia. Sí, sé com es diu: Diógenes.

Tornem-hi: El lloc on juga la peque és al menjador, en una catifa davant de la televisió. A sota de la televisió hi ha un moble amb rodes, i per tant deixa un forat a sota. Un dia se'm va il·luminar: "Ja està: forat=oportunitat!". I aprofitant que havia fet una comanda a un súper per internet, vaig agafar la caixa de cartró buida que havia fet servir el repartidor. I un cúter.

Després de tancar la caixa amb cinta d'embalar (encara que estava buida, eh), vaig tallar la part de dalt i la de baix de la caixa a 8 cm, l'alçada de sota el moble. Llavors, per a què els talls quedessin més polits, he posat una tira de washi-tape  i per a tirar li he posat uns cordills que un dia van ser les nanses d'una bossa d'alguna botiga (no és Diógenes si li trobo utilitat a les coses!). Uns forats centrats, es passen el cordills i es fan dos nusos per la part de dintre. 

I ja està, dos calaixos nous per a posar joguines! No són els més elegants del món però fan molt bona funció.

On he deixat les ulleres?

REPTE 18: Samarreta que sigui com jo

Ja fa uns mesos que no porto collarets, per dos motius: tinc una filla una mica bèstia i a més els mesos de baixa m'han acostumat a ser més simple pel que fa a la roba, diguem-li casual. Ara m'agrada més buscar el meu estil amb samarretes estampades, foulards, bufandes, que combinin bé amb americanes o jaquetes i pantalons de vestir o fins i tot texans. Ja m'he fet algun foulard del que estic prou orgullosa (aquest) però samarretes encara no en sé fer (tot arribarà, aviat), per això vaig decidir comprar-me unes samarretes bàsiques i personalitzar-me-les.

Vaig escollir unes samarretes de bona qualitat al Mercat de Sant Antoni que costen cadascuna 9 eur (sense estar de rebaixes!) i em queden prou bé. Porten un avís una mica exagerat pel meu gust de "fabricado en España" en majúscules vermelles, però bé, jo sóc localívora, les compro.

Vaig escollir de tècnica l'estampat i després d'uns dies fent-li voltes, vaig decidir pintar unes ulleres com si anessin penjades del coll.
El procés és prou simple: es dibuixa en paper i es retalla amb cura. Jo faig servir un paper que es pot trobar com a "freezer paper" per internet (jo el vaig comprar al web de Ideas, patch&quilt), que s'enganxa al teixit si es planxa, de manera que el dibuix queda millor definit perquè la màscara no es mou. Es planxa el negatiu retallat a la tela en el lloc on ha d'anar, i després s'emplena de pintura per a tèxtil amb un pinzell o una esponja.

Estic satisfeta del resultat final, crec que té un toc juganer però encara és una samarreta digna que puc portar a la feina. Ara començaré a fer classes d'innovació per a empreses, i mira...ja tindré el meu propi exemple.

Per cert em falta tunejar la samarreta verda. Alguna idea?

De mitjons a pantalons / Hose aus Socken

REPTE 17: Reciclar mitjons vermells, suaus.

L'Anna de Bèlgica em va donar uns mitjons gastats per a reciclar. (Gràcies!)

Mitjons vermells suaus, què faig amb vosaltres? Sereu un nino? Sereu una bossa per a guardar biberons o similars? No! A vosaltres us ha tocat ser uns pantalonets de bebè!

A sota està la senyora primera inquilina dels pantalons.

HERAUSFORDERUNG 17: Rote, weiche Socken recyceln

Anna aus Belgien brachte mir alte Socken zu recyceln. (Danke!)

Hmmm...was sollte ich jetzt machen?  Was soll aus ihnen werden? Ein Stofftier vielleicht? Eine Tasche? Nein! Sie sollten eine Babyhose werden! 

Das ist die erste (zufriedene) Hosebesitzerin: